El Mostasù de le Cossére

El Mostasù de le Cossére

‘Na storia ècia de tancc sècoi fa quan’ che i Bresà j-èra semper a le ma. Parìa, a la fì, che i Guelf i ghìes fat föra chei quater Ghibelì scapàcc de pòra. Ma rìa,’mbilàt, tacàt a la caèsa, Arigo e la so ghènga e ‘l Brolèt l’è ‘n gremèsa. De ogni i n’ha fat (graèse, gnoch e lèche) enfìna a sera chei müs de scalmanàcc, födràcc de raméra. On mismàs, on scainà de fomne, s.cete e s.cecc, j-om a sbatajà, en piàsa usàa apó i vècc. En töt ste demenére, nat zó de birlo per töte ste büsére, a sbercià de bröt stàa ‘l Mostasù al cantù de le Cossére. Ma ‘n cruco permalùs, taco e ‘n pó slömàt, piö prest che ‘n frèsa – zach! – el nas el g’ha raspàt. Aisebé stosàt e sacagnàt, pasàt töt chel disaster, amó ‘ncödé sa ‘l vèt a trà la bóca ‘n rider e cojonà chi rìa de diosandóe, póer có de raarì, che a mincionà i Bresà i se crèt dei diosachì. A bàsa us el bòr a chi ména per el nas: «De nas no ghe n’è, söbiócc, nì vià a scarpelàs!» Ma…póch i sa che a fa le care ai rescc, al culmen de la lüna, fiorés l’amùr e rìa, sensa saìl, ‘na gran fürtüna. Vittorio Soregaroli   Traduzione in italiano Una storia vecchia di tanti secoli fa quando i bresciani erano sempre alle mani. Sembrava, alla fine, che i Guelfi avessero scacciato quei quattro Ghibellini scappati per la paura. Ma arriva, stizzito, alleato della chiesa, Arrigo (VII) e la sua banda e il Broletto si veste...